Relació patològica amb els diners


 

   Podem afirmar que una cosa es normal quan no ens fa patir. 

  Però què passa amb els diners quan ens fan sentir una relació d’amor /odi envers a ells? En realitat els diners en ofereixen plaer, satisfacció i, alhora , frustració.

  Quan existeix una relació patològica amb els diners apareixen els següents factors, en una o altra mesura:

  1. Les creences: culpabilitat, falsos mites ( cal treballar molt per fer diners, els diners corrompen la persona, els diners no fan la felicitat però hi ajuden,...)

 

  1. Les carències afectives : quan estem malament comprar coses s’associa a sentir-se bé, a una finalitat satisfactòria.

 

  1. Les actituds personals : sentir agraïment envers la vida genera abundància a la persona, la no necessitat. En una societat de consum, el que es promou es tot just el contrari.

  Els diners són el màxim exponent del TENIR i representen un indicador  reconegut per tothom. Es poden  tenir un altre tipus de coses ( patrimoni, objectes d’art, cotxes, llibres,...) tot i que el que dona universalitat  són  els diners.

 

 

  En el paradigma existencial, TENIR, és el tercer estadi, conseqüència i resultat dels altres dos anteriors: SER —> FER —> TENIR.

 

 

   Quan la persona pateix pels diners, els necessita de manera inadequada , estem davant d’una patologia. I cal aclarir en aquest punt que , no és una necessitat indeguda la  una que sent persona que no pot arribar a final de mes per tenir una nòmina baixa, per tenir una hipoteca la que ha de fer front,... Aquesta seria una necessitat bàsica de supervivència.

 

   Com diu E. Fromm ( Del tenir al ser, Paidós,  1989) hi ha dues maneres de viure: la motivació sana d’estar orientat al SER o la malaltissa cap al TENIR. 

 

   El TENIR patològic és aquell que deixa de ser un mitjà i passa a ser un fi en si mateix. D’aquesta manera acaba sent possessió i acumulació en ell mateix que condueix cap al poder, el control, la falsa seguretat, l’ostentació davant els altres, la superioritat,...

 

   La realitat social i econòmica actual condueix cap aquest concepte. Així el TENIR acaba sent  el màxim exponent i objectiu de la majoria de les persones.

 

   A nivell psicològic, els diners passen a formar part dels  fonaments bàsics en l’autoestima, la seguretat, la confiança, la força, el coratge, el dret, l’autoritat, i, malauradament , el respecte.

 

 

  I com diu Marie France Hirigoyen en el seu llibre “El abuso de la debilidad”, els diners afavoreixen l’ús de la debilitat per un bé propi o per provocar la debilitat a l’altre per interès d’un mateix. Aquí  comença i s’instrumenta la manipulació per aprofitar-se de l’altre.

 

 

 

 

Reyes i Mireia, 2018