HISTAMINA I AFECTACIÓ PSICOLÒGICA


       Trastorns mentals com depressió, ansietat, distímia, trastorns de la son o trastorns alimentaris entre d’altres, poden estar vinculats amb algun trastorn bioquímic.

 

 

          Per aquest motiu, davant de qualsevol trastorn psicològic es convenient explorar els possibles desequilibris a nivell neurològic, immunitari, endocrí i nutricional subjacents.

 

     

       En els trastorns mentals, a part de l’intervenció i tractament psicològic, cal tenir en compte símptomes com migranyes, problemes digestius, problemes hormonals, son excessiva, problemes de pell, mals de cap, irritabilitat…

 

 

           En investigacions actuals s’ha comprovat la funció de l’histamina en l’organisme, i específicament l’afectació a nivell psicològic en el Sistema Nerviós Central (García-Gálvez, A. M., i Arias-Montaño, J. A.,2015) i en les funcions cognitives (Van Ruitenbeek, P., Vermeeren, A., i Riedel, W. J. ,2010).

       La histamina és una molècula vital i necessària per molts dels processos del nostre organisme i un desequilibri en el seu metabolisme pot causar una conjunt de símptomes (Patrick Holford, 2005).  

 

 

  • Cefalees i migranyes
  • Esternuts al sol
  • Plor, sal·libació o facilitat de sentir nàusees
  • Facilitat d’orgasme amb el sexe
  • Tinnitus
  • Temors, compulsions, rituals
  • Agafar el son fàcilment
  • Metabolisme ràpid
  • Depressió o pensaments suïcides
  • Excés de calor corporal
  • Poc pèl corporal i constitució prima
  • Bona tolerància a l’alcohol
  • Tensió interna
  • Problemes digestius
  • Problemes cognitius
  • Dolors musculars
  • Síndrome de l’intestí irritable
  • Hipersensibilitat en nens
  • Al·lèrgies estacionals
  • Dits de les mans i els peus relativament llargs, sobretot el segon dit del peu més llarg que el dit gros.

       Aquest tipus de simptomatologia apareix quan l’organisme té una baixa activitat de l’enzim que dirigeix la metabolització de l’histamina ingerida en els aliments, la DiaminoOxidasa (DAO), i/o la metil·lació del fetge no metabolitza correctament l’histamina. La següent gràfica representa les vies d’entrada i  de degradació de l’histamina.

 

 

     Des de la vessant psicològica hem de tenir en compte que l’histamina té quatre receptors, essent el tercer (H3) el que té afectació en el Sistema Nerviós Central (SNC), ganglis basals i còrtex cerebral (Sadek, B., Saad, A., Sadeq, A., Jalal, F., & Stark, H. 2016). Aquest receptor, funcionalment, implica la disminució de la alliberació dels neurotransmissors; acetilcolina, norepinefrina i serotonina. Alguns d’aquests receptors intervenen bioquimicament en els trastorns mentals com l’ansietat o la depressió.

 

 

 

      Per tant degut aquesta relació, si es sospita d’un excés d’histamina (més 5 simptomes dels esmentats anteriorment) i un malestar psicològic no resolt o de llarga durada de tractament, cal consultar a un especialista mèdic i/o PNIE.

 

 

 

 

Reyes Miró Guerola i Mireia Ruiz Pàmies, 2016.

 

Atención: Los campos marcados con * son obligatorios.